El Far d’Empordà és citat per primera vegada l’any 844 amb el nom de: FARUS.
L’any 1299 el comte d’Empúries Ponç Hug IV hi fou construir un castell, i successivament fou fortificat el poble per la seva situació estratègica en mig de la plana de l’Empordà.
Personatges il·lustres
JOSEP ORIOL i BERNADET
El Far d’Empordà, 1811 – Les Escaldes (Andorra), 1860.
Arquitecte i Enginyer.
Tot i que Josep Oriol Bernadet nasqué al poble de El Far, tenim molt poques referències d’aquest il·lustre personatge alfarenc lligades al seu poble d’origen. Fill d’una família de senzills artesans, comença els seus estudis a dinou anys. Oriol estudià belles arts i ciències a l’Escola de Llotja de la Junta de Comerç de Barcelona i assolí el títol d’arquitecte per la Academia de Sant Fernando de Madrid , el 1833. Es doctorà en ciències exactes. Entre molts càrrecs que ocupà durant la seva trajectòria professional, cal destacar la tasca com a director de l’Institut de Barcelona i fundador de la Càtedra de dibuix lineal a l’Escola de la Llotja de Barcelona, la de director de Camins Veïnals, la d’agrimensor i la de catedràtic de matemàtiques de la Real Sociedad de Amigos del País de Tarragona (1836).
Per la seva trajectòria professional, ha estat considerat com un personatge clau de l’arquitectura i l’urbanisme catalans de mitjan segle XIX. Les seves activitats docents i científiques el situen en un lloc molt destacat entre les figures de la ciència i de la cultura del seu temps, en especial com a professor de la Junta de Comerç, de l’Institut d’Ensenyament Secundari, de l’Escola de Comerç i de l’Escola Industrial.
La intervenció d’aquest polifacètic arquitecte en la construcció de la fàbrica a vapor d’estampats de Can Ricart, projectada l’any 1853, li valgué el reconeixement en l’àmbit professional. Es tractava d’un excel·lent conjunt de clara influència neoclàssica amb un ampli repertori d’innovació tècnica i compositiva al servei de les noves necessitats de la revolució industrial.
Oriol també fou molt prolífic en el seu vessant més pedagògic; publicà més d’una vintena d’obres sobre aritmètica, geometria, matemàtiques, àlgebra mercantil i tenidoria de llibres i dibuix lineal.
L’any 1846 fundà la revista Boletín de las Nobles Artes.
La seva tasca docent fou molt intensa i sempre va estar marcada per la inquietud pedagògica i didàctica i per aplicar la ciència al món del treball i de la producció industrial.
Oriol morí sobtadament a quaranta-nou anys. Fou enterrat al cementiri de Villeneuf de Fleuri i el 1863 les seves despulles es traslladaren a Catalunya.